l’Estatut


M’he quedat en la pàgina cinquanta –dos de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Me’n falten huit-centes trenta, per acabar-la de llegir. Ho faré abans de jubilar-me.

El què sí se, sense haver-me-la llegit, és que visc en un país on està prohibit divorciar-se. Tots estem casats amb Espanya i ningú pot separar-se d’ella. Es tracta d’un onzé manament. D’ací cinc-cents anys, quan no existisquen països-nació la gent es riurà de la nostra societat i de les nostres preocupacions. Però a dies de hui: tots del mateix club i ningú pot esborrar-se i crear-ne un de nou.

Jo tinc el meus dubtes sobre si hi ha algú que vol crear el nou club. Quan algú vol prendre’s una cervesa i té diners: se la compra i se la beu. Ara bé, si té por pels quatre graus d’alcohol o dubta de si en llanda o en botella o alemanya o portuguesa… ni en compra ni en beu.

 Demanar-li permís al carceller per a que òbriga la porta no ha donat resultat: era d’esperar. El seu futur i la seua faena depèn de l’existència de la institució.

En estos moments està prohibit quasi tot: massa coses estan regulades. Han hagut d’escriure’s huit-centes huitanta pàgines per a regularitzar un Estatut, que si no recorde mal en té mil. Tot un exemple de senzillesa i bona voluntat!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s