De volers.

on

A vegades crec que naufrague. Que tot em porta al naufragi personal. A tota ultrança.

Hui veig com, a pesar de les ones, no són contra mi, puc amb elles i amb tot el què se m’hi pose per davant.

Torne a navegar amb la força dels grans que es senten estimats.

Estime poques coses, eixes són les que em fan gran.

El meu cor s’ha asserenat. L’harmonia ment i cos s’ha restablert amb la mirada senzilla de la presència en l’amor.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s