Memòries d’ultratumba…amb Chapa.


El meu amic Chapa fa molt de temps em comentà que arribaria el dia que me’n recordaré de les seues paraules: “ Orti, ja veuràs esta gent la que armarà: sols miraran per a ells”. Es referia al partits polítics ja legalitzats, començava la transició democràtica. Han passat uns trenta anys de les seues paraules, encara que ell sempre havia dit el mateix. Era un feixista heterodox. Ho va ser fins l´últim moment de la seua vida. Mai no va canviar de jaqueta. Era “un home d’entrega”. En sóc testimoni que no es va enriquir dels seus càrrecs del Movimiento. Ni tan sols es va aprofitar. He de parlar bé d’aquest home. L’apreciava i l’aprecie per la seua generositat i exigència.

Era un joseantonià valencià. El seu temps va arribar a la fi per inanició. Sorgí un altre, a partir de la Constitució del setanta-huit. Sóc conscient de no ser objectiu amb el meu amic. No ho puc ser. Era el meu amic. Va ser el meu professor, el Chapa. Mal vist pels demòcrates nous, i pels demòcrates històrics. Demòcrates formats, molts, en la seua OJE del poble. Va ser professor i exemple d’ honestitat i franquesa: no pensava res que no deia en públic, amb la seua veu característica de la Ribera.

 Anticatalà fins a la medul•la. Més valencià que espanyol. A vegades brusc i impertinent. Amable amb les ànimes senzilles. Dur amb els contrincants. Hui me’n recorde d’ell: som al començament de la crisi econòmica. Els partits polítics van cada un, remant segons els seus interessos particulars, es mostren molt preocupats per les enquestes en intenció de vot. La manipulació.

Els personatges amb noms i cognoms, que coneixíem i coneixem, que van protagonitzar la transició, des dels partits que anomenàvem extraparlamentaris, han acabat en el pessebre dels partits majoritaris. Altres que s’autonomenaven, apolítics abans de la transició, que coneixíem i coneixem, han acabat sent dirigents polítics.

 Chapa el ser humà és dèbil. Ja se que tu em diries “.. i un colló”.

 Els dos partits majoritaris controlen els tres poders d’un Estat democràtic, el nostre. Ells s’ho guisen i s’ho mengen. I ara van a per totes, encara que la barca on som tots, està a punt de rebentar….

Sóc conscient que en el tema dels nous feixismes, pot sorgir en qualsevol moment, en forma d’un nou salvador de les pàtries. O ja som? Simplement ja som en una altra nomenklatura? En un altre temps futur? Mai ens assabentem del canvis que ens arrastren en el nostre aparent navegar?

El vídeo que ve és per a relaxar-me: Salut.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s