Miguel Mencía


Amb el seu somriure franc i natural el recordaré sempre. Gràcies Miguel per haver-te conegut i haver-me acompanyat en moments on érem part del somriure de la vida. Sempre ens hem vist amb una bicicleta de testimoni del joc.

Baixant has estat el millor, pujant ens hem divertit l’un al costat de l’altre, si més no, uns momentets.

Hui ha estat l’adéu que ens vam dir ahir. Els déus ho han volgut. No els entendrem mai amb la raó.

La vida continua i, on sigues ara, espera’ns, que anem al teu darrere en aquest joc que anomenem vida.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s