Semprúm, Garzón i el present històric.


Oriol Pi de Cabanyes en un article de hui, a la Vanguardia, m’ha donat la clau interpretativa a l’auto del jutge Varela contra Garzón, en l’assumpte de la memòria històrica.

Per a Garzón uns  ciutadans acudiren, a l’empar de la Llei de la Memòria Històrica, a demanar-li pels seu familiars desapareguts. El fet de ser desapareguts és tan real com que un bon dia ja no saberen res d’ells, ni autoritats, ni hospitals, ni l’encarregat dels cementeris, ni notaris…ni ningú: desapareguts. Un jutge, Garzón, en un Estat de Dret desplegà la seua maquinària en la cerca i aclariment dels successos que acompanyaren als desapareguts. Aquest jutge va cometre un error: per a ell tota la vida és present.

Per al jutge Varela la història té un present, un passat i es suposa, que un futur. El passat històric,  no es pot jutjar, ni cercar, ni nomenar, va ser el preu de la transició democràtica: una amnèsia col·lectiva.

L’onze d’abril, ahir, Jorge Semprúm va fer un discurs molt interessant sobre els camps d’extermini i de treballs forçats dels nazis. Un fet tan real que ell desitja que siga sempre present en la nostra memòria.

Garzón i Semprúm pensen en present, cada un en el seu camp. Són genis.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s