Iaies


Una carta del lector a un diari català m’acaba de meravellar: el paper de les iaies, diu, no és educar. Açò sempre ho he sabut, però mai ho havia entés. Una iaia ho entén tot, d’alguna manera, es troba molt a prop del final del joc de “la oca” , aquell joc infantil que ara em fa meditar la seua profunditat.

El mateix diari en un article d’ Antoni Puigverd cita a la seua iaia per a mi d’una forma aclaparadora:   “Doncs jo me n’estaria”, referint-se la seua iaia, als desitjos de consum, que ens ha portat on som ara, que dic jo.

La iaia Mercedes Pániker, la de la carta, i la d’Antoni Puigverd, són sàvies. Conec una altra, que mai llegirà ni escriurà, ni aquest  ni cap article, però és , en els seus actes com les dos iaies citades.

Felicitacions a aquest perfil de iaia que seguixen jugant en la vida i diuen i fan meravelles.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s