Rosa


Havia faltat a la cita de cada dia dues setmanes. Per la seua ment rondeja la idea de canviar de ruta i d’hàbits: les dues últimes setmanes ho havia fet per decisió dels déus.

La voluntat el dugué a la ruta que estava repetint feia ja uns anys: aparcà el seu vehicle, baixà ell, després li obrí la porta a la seua gossa i anaren en busca de la premsa. La dependenta amb el somriure, que agraïa la seua presència, l’avisà de la manca del seu diari. Un conversa breu i acollidora amb insinuacions íntimes, feren innecessàries la lectura de les pàgines que el reconfortaven els diumenges en diverses seccions del diari. La tendresa hi era davant dels seus ulls i al seu abast.

Desdejunà a ran de mar compartint el benestar dels què havien manifestat la seua preocupació —i ara joia— per la seua absència inexplicable. Quan va sentir uns llavis que li besaven ara una i després l’altra galta, i que ell va correspondre a la mateixa alçada, es va sentir estimat. Els dits comprovaren un cos estilitzat i vigorosament femení que produïa una escalfor sota un jersei de llana fineta que es movia sobre una pell que s’ insinuava molt atractiva. Els ulls negres li parlaren mentre els llavis nomenaven la dolçor de gossa que tenia.

Els déus el van fer tornar sobre els seus passos, i ell ho va agrair mostrant-se generós amb la vida bella.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s