Una de siquiatres


Divendres va rebre una trucada des de Enciclopèdia Catalana. La bidell amb tota la seua amabilitat i perseverança, el va buscar per tot l’institut , fins trobar-lo en el lavabo,mentre la comercial descansava en forma de telèfon, sobre la taula de consergeria.

 –Diga’m –li va dir a la que hi era en silenci a quilòmetres de l’aparell, acuradament de gairó.

 La comercial, –dubta de citar-la ara, explícitament— li va penjar el telèfon després d’haver-li intentat vendre els darrers complements d’unes enciclopèdies que va comprar quan encara creia en l’amabilitat del ser humà. Feia anys que no li penjaven el telèfon en sec, sobtadament. Mal han d’anar les coses quan ens comportem amb aquestes maneres! I tan mal!

 Dissabte per la vesprada, ingènuament, es va disposar a veure un western en canal 9: Raíces profundas. No se’n recorda el temps que va durar la pel•lícula, però segur que va haver de visualitzar el mateix espai de temps en forma de cinc o sis talls d’anuncis publicitaris, de tot tipus de cremes antiarrugues i altres productes, per al mateix perfil de visualitzadores de pel•lícules de vaquers, de tarda de dissabte, valencianes. Desesperant.

Un detall: abans de reiniciar-se –les cinc o sis vegades— la peli , un rètol sobreimpressionat feia el recordatori del títol de la peli. Dic que un detall perquè pots oblidar-te perfectament d’on ets i per qué ets davant de la pantalla. Amb aquestos fets és comprensible el nostre País, la nostra intel•ligència i la necessitat dels psiquiatres.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s