Bernats Baldovins


El senyor de les botes marrons s’ha passat mitja vida fugint de les situacions desagradables. Encarar-les amb la paraula justa i adequada hauria estat la solució a tot tipus de circumstància molesta. Ell sempre ha preferit anar-se’n a llocs de pau, bells i pacífics, abandonant els què innocentment creia que ho eren.
Mitja vida desitjant conèixer i aprendre la saviesa que no hi és en cap lloc. L’amor i l’odi, segons la teoria de les cordes, hi són en els dos extrems de tota circumstància humana. El blanc i negre, de la nit i el dia en la bellesa de l’Univers. Una complexitat inexplicable des de l’enteniment.
Una intel•ligència gens habitual –cite a Harold Bloom—forma part de l’aprenentatge de tot bon lector de literatura. La ironia, diu, és condició bàsica d’aquestos tipus de text. El què passa és que vivim rodejats de Bernats Baldovins travestits.
El paper que representa el senyor de les botes marrons en el gran teatre de la vida crida l’atenció dels autors locals.
El poder de la paraula té l’oportunitat de precipitar –paraula de Gustavo— la serenitat desitjada.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s