Una dona


Una dona preciosa corre pel passeig amb el seu gosset nugat. Vist clar, o l’efecte poderós  de la lluna la converteix en un àngel blanc marcadament femení. La mar  l’atrau fins el trencall del maror escumós. La seua silueta retallada en la nit fosca de lluna minvant es fa més atractiva quan més m’aprope a ella.

Un cos sensual es manifestà: el desig ens fa jóvens amb la lluna i  l’espill de la mar fosca. S’insinuen uns pits ferms i plens.

Són moments de joia i abraços  i besos, que no ens vam donar.

L’emoció del cos encara es mou en estes pinzellades juganeres.

una dona

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s