Plou

on

Està ploent igual que quan jo era un xiquet de pantalonets curtets. Suau i sense parar un moment. Ara amb més soroll, ara amb menys.

Bombolles  d’aigua que s’esgolen pels carrers sense imbornals, totes resseguint les planícies d’aigua en moviment.

No para. Aquell sentiment de goig en silenci s’ha convertit en paraula escrita. S’han necessitat anys per comprendre el què no es pot explicar.

Sóc d’un paisatge sec.

Sóc d’aigua, quan el cel i la terra s’assaonen. Com un caragol de la vora del Mediterrani em sent, ara i ací.

I no para.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s