L’home no existeix?


Aquestes idees que vaig a exposar són fruit de dues lectures. La primera és de Mario Vargas Llosa “el mundo en que vivimos“. La segona lectura és d’ Antoni Puigverd, “Paisaje fangoso con bicho alado” (paisaje fangoso…).

Antoni Puigverd, m’ha fet repensar l’article de Vargas Llosa  sobre la visió de  l’home roín a més no poder, del morbós,de l’imbècil…

Vargas Llosa creu que ens dirigim cap a un món on la pantalla –mitjans audiovisuals—  han modelat un nou home que caracteritza com: “…morbosos, subnormales, pervertidos e imbéciles a los que ver mujeres desventradas, chiquillos decapitados, ancianos degollados, arreglos de cuentas de pandillas que se tasajean y entrematan hace pasar una noche divertida?” Supose que aquesta nova (¿) espècie no llegeix literatura; Vargas Llosa en l’article citat no esmenta cap cosa.

Antoni Puigverd  escriu –després de traçar unes línees generals de les novel·les més importants del  segle XX— que:  “Son muy escasos, los personajes bondadosos con capacidad de sugestionar e inquietar al lector.”

Aquest és per a mi el quid de la qëstió: tant l’home format davant d’una pantalla –audiovisuals—  com els més importants autors del segle XX, s’han servit de personatges que “ no manifiestan ningún reparo moralista” (Puigverd).

Els dos perfils humans dels dos articles, per a mi concedeixen. La morbositat, la foscor, la maldat…..sempre han interessat a l’home. El sentiment de culpa sols el pateix la persona que considera a l’altre.

La desaparició –genocidi— de poblacions humanes, al meu entendre, es produïx perquè no considerem persona a l’altre. Açò ha passat, en la història de la humanitat, des que existeixen les cròniques.

Què podem fer per a millorar les nostres relacions amb els altres? L’home no existeix? (Michel Foucault).

Per a mi la ficció és un joc, on l’home és un ser sagrat. Si en la realitat real, l’home no és tractat com un ser sagrat, haurà d’intervenir la Justícia humana –real de la realitat—  per a re-establir la seua dignitat –sagrada— en una Comunitat humana laica.

Com a conclusió, la Justícia humana, és l’única possibilitat  que disposem, per a garantir l’existència de l’ home en les societats –home,que jo considere sagrat. Pot semblar ingenu açò, de ser sagrat, però aquest concepte l’entén tothom, i d’això es tracta, de responsabilitzar-nos dels nostres actes davant d’un altre concepte que tothom entén: la Justícia de les societats laiques.

l'home, ser sagrat

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s