En primera persona


Solc desdejunar cada dia fora de casa: una tauleta a ran de mar m’espera a la cafeteria Kala Kala. Vinc d’una família molt humil. Sóc llicenciat en filologia hispànica gràcies als déus –que ho van permetre. Llisc la premsa cada dia en paper i a internet. Ideològicament he travessat tangencialment quasi totes les possibilitats polítiques: al final sols crec en les persones, poques, i que no conec personalment. No vull cap responsabilitat—em pesen com una llosa de mar. No tinc amics. Sóc un solitari a gust. L‘any que ve, per març, compliré cinquanta-sis anys.  Necessite creure en la paraula del qui coneixeré. He sigut un bon xiquet –d’açò ja no queden traces. Ara sóc, o comence a ser –amb complicitat dels déus.

colom

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s