A Sloan

on

És la primera vegada que m’emociona la mort d’un gos.

Era immens, en cos i ànima. Negre de pèl llarg.

Un terranova pot ser? No ho sé. Crec que no, però igual de grandot.

La seua ama l’ha portat aquest matí al  veterinari. Allí ha mort.

Un gran gos en tots els sentits. L’última vegada que el vaig veure, se me va apropar amb un halo de benestar i  pau. Caminava amb dificultat, mirant-me als ulls. Tenia deu anys.

Com deia Gustau, tota persona hauria de tenir un gos que estimara. Mai sabrem quina serà la seua funció, però segons ell, ens protegeix. Al meu parer aprenem d’ells. Cadascú a la seua mida.

La mort sempre ens sorprén barrant-nos el pas.

Sloan jovenet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s