Un bombardeig

on

Aquesta matinada  he sofert un bombardeig. Sí, des de les cinc de la matinada fins les set del matí, he estat sota el foc amic. Cada trenta segons un petard s’enlairava en la vertical de ma casa, esclatant a una altura d’uns cent metres sobre el meu cap i la meua persona. El soroll de les explosions han estat bastant fortes. Vibraven cristalls i, pensava que les teules del sostre –teulada— estaven partint-se, però no, eren les carcasses –cartutxos— que queien a sobre.

Sí, has llegit bé: cada trenta segons, des de les cinc a les set de la matinada. El càlcul dels trenta segons l’he fet contant pausadament d’un a trenta, entre canonada i canonada. L’estòmac i l’oïda han patit lo seu. L’oïda encara en sent de trons. Han passat cinc hores de de l’últim estrall sonor. La meua gossa –cussa— encara no ha eixit del seu amagatall, però se que és viva.

Al meu poble són festes. La nit del vint-i-set al vint-i-huit de juliol organitzem un desembarc de Moros i Cristians espectacular. Ho és tant, que l’any que ve me n’aniré ben lluny del meu poble.

Viva Santa Marta i les autoritats que ens protegixen.

desembarc de moros i cristians

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s