Carrer d’Avall

on

Acabe de traslladar-me a l’any 1957. Sí, cinquanta- dos anys cap arrere. Ma mare  en té huitant-sis. Els porta bastant bé. M’ha fet recular a un temps on jo tenia dos o tres anyets: un matí, tal vegada de primavera, vaig acompanyar un “amiguet?” a l’escola de les mongetes del carrer d’Avall de la Vila Joiosa. Era a la vora de l’Hospital –hui biblioteca pública–. Ho recorde com un viatge dels sentits. De l’emoció per aprendre lletra. Vaig entrar per un portaló immens seguint a la resta dels xiquets(?) cap uns bancs de fusta grossa. Una monja amb gest agradable, en una taula –dreta—em guaitava mentre jo m’asseia en un banc buit.

Em preguntà. No vaig saber respondre. Un llapis i una llibreta em donà. Manà faena mentre jo comencí a anguniar-me. Em tornà a preguntar. Algú li va explicar qui era jo. Després d’una estona m’acompanyà a casa. Un dia fou suficient. Mai més he volgut tornar a escola de forma voluntària.

Aquesta anècdota ha reviscolat  el meu esperit. Ma mare té estes coses. M’ho ha contat des de fora. Jo ho he reviscut des de dins de les sensacions. Som vells de temps.  Vivim les nostres vides en un món que ja no és el d’ella i cada dia és menys meu.

cabretes petites

Els pobles tampoc són el que van ser. Són altres. Tenen en comú el nom, que no canvia, per allò de conservar cert ordre dins del caos de les vides que donaren sentit al topònim d’una data. Nosaltres tampoc som els mateixos, o sí.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s