Als assassins


Hui, com solc fer darrerament, després del meu treball, sóc professor, he tret la meua gosseta a passejar a pesar del sol de juny de la Vila. He nadat  en un racó de la solitària platja dels estudiants. L’aigua com un cristall i neta, pròpia de juny calmós i transparent. Un barret de palla em protegia –a l’anada i a la tornada—del sol que crema.

A casa he engegat la ràdio: primer la COPE……. massa fort per a mi….. he buscat la SER per si em mostrava una visió de la realitat no des del pati de butaques –primera fila—sinó des de platea. I així ha estat. He vist millor.

La vida és un bé sagrat per als agnòstics i per als creients. Qui necessite matar a un altre és un malalt d’ànima. De ser. Un assassí per dir-ho vulgarment.

Jo no sóc defensor de res. No sóc demòcrata. No sóc una bona persona. Simplement sóc, i em faig preguntes. M’agrada la bellesa: la literatura, la pintura, la mar, els animals, les plantes,les persones…

La senzillesa m’atrau……la covardia, l’anonimat, l’agressivitat, la xuleria, la ignorància … no les soporte.

La violència em torba i em paralitza. No importa el tipus de violència.

Jo he estat feliç aquest matí fins que he engegat la ràdio. Els violents i covards formen part de nosaltres. Jo vull convidar-los a  submergir-se en estes aigües de la Mediterrània.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s