No critiques,no sentencies,no odies…


Gustau llegia enfront del mar. A la seua taula arribaven les primeres clarors de la primavera d’hivern. Un got amb ansa metàl·lica i un plat amb restes de crostetes de pa torrat, delataven moments d’un desdejuni en la serenor de la soledat.

A distància, mentre m’apropava a la silueta de Gustau ,que llegia davant de la calma del mar blau, m’alegrava de l’encontre que anava a produir-se: (Saint Germain, com un tresor,en format de llibret menudet li parlava al llegir-lo,fins que jo el vaig interrompre amb…).

–Bon dia, li vaig dir, mentre m’asseia a la tauleta de la seua vora.

Una hora de conversa sobre colors, sobre el sol, sobre els hòmens, sobre la ment, sobre el poder mental,sobre la consciència…… sobre el dret de consciència –concepte que mai havia utilitzat en el meu món.

Unes reflexions que acabaren amb aquestes paraules de Gustau, a propòsit del concepte –nou per a mi– de consciència creadora personal : “no critiques, no sentencies, no odies…..”

…………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………

Mentre caminàvem cap els nostres vehicles –situats en sentits oposats- li vaig contar el meu somni de la nit passada: el dret de consciència –sense saber-ho– l’havia exercit amb autoritat.

Boccaccio de Fellini

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s