La sudor de la mort


 

Tota la nit la va passar acaronant-lo amb un drapet humit pel seu cos calent de febra.

Són majors.

El que suda és l`home, amb un càncer. És a una habitació de l’hospital . Ella, la cuidadora, és la seua dona.

Han estat tota la vida junts.

Pel matí, els visita el metge.

-Li queden unes hores de vida senyora . –li diu a ella.

No se n’adona.

Continua amb el drapet fregant-li els peus, les mans i el coll.

Fosquejant el cos calent va quedar fred i immòbil.

Així m’ho acaba de contar la senyora major després d’agafar el telèfon amb el què l’avisen que a les cinc de la vesprada és l’enterrament d’un amic. Una metàstasi ha estat la culpable.

-No ens donem compte fins que ja és tard. –M’ha dit.

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s