Fugida


Una gavina al meu terratUn somni.

Una Plaça ben arregladeta. Neta, amb claredat diàfana. Llum de dia. Sensació de benestar gratificant. Ell passeja entre tauletes d’un restaurant preparades per a una festa especial:algunes taules ja parades amb mantells blancs i llargs, cadires de fusta ben còmodes. La gent es passeja amb confiança i goig , sense soroll, sense mirades, amb pau serena i natural. La plaça és a la vora de sa casa o no molt llunyana. Una noia morena, bonica, alta, plena de vida i simpatia s’asseu en una cadira de fusta acollidora a la vora d’ell. Miren enfront. Són colze amb colze. Les cames es troben en contacte agraït. S’atrauen. Els bull la vida sabent-se complementaris en tot. S’estimen. Ella és lliure i l’estima: se li oferix en cos i ànima. Ha de ser amor el què sent per ell. El xicot mira el rellotge. És tard. Se n’ha d’anar i ho fa després d’explicar no sé què. Corre per la ciutat per on creu que arribarà aviat a sa casa. Travessa llocs ben coneguts però ara en desús o abandonats i, alguns amb les portes tapiades . Reconeix la zona mentre corre sorprés pel que veuen els seus ulls. Travessa i travessa la seua ciutat ben coneguda però ara morta en l’habitatge tancat a les vides. Corre i corre cap a sa casa travessant la ciutat tan morta com familiar. Així el van veure: corrent cap a sa casa.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s