Fa una vesprada grisa, gotinya.
Vaig a gitar-me, sol.
Sol… sense tu.
Tu, on ets?
No veus la necessitat?
El silenci de la meua pell,
sense ser acariciada.
M’adormiré,
acompanyat per la buidor serena de l’Univers.
El llit , amb la girada feta,
és altre, amb el teu camisó.
Plegadet a sota del coixí em trasbalsa.
Blanc i amb bordats, de cotó lleuger.
Una crida descarada i viva als meus ulls.
Ja em sent ple de tu.
Et conec? On ets, estimada?
Espere la nit amb deler,
sense límits: tot ho vull.
Em sent trasbalsat
pels abraços que vindran.
Dues adolescents, enmig del temporal, servint-se de la seua imaginació i les destreses de les seues àgils mans, han dibuixat un immens cor en la platja, pedreta a pedreta.
Un dibuix amb la silueta d’un cor, el d’elles, gran i jove, a l’abast de l’onatge cruel i brut d’algues velles.
Dins de la silueta apunt de bategar, un missatge amb paraules fetes de diminutes pedretes: te amo.
Ahir vaig contemplar la creació de les adolescents amadores alienes al s temporals dels adults. Han passat vint-i-quatre hores i el temporal respecta les intencions de les jóvens.
Pots veure com resisteix l’esperança, en forma de bells traçats, fets des de l’única puresa humana possible.
El poeta demana pas.
L’ànima blanca t’ha cridat des de la puresa de les darreres llums de la vesprada.
Sempre trobaràs la pau que portes al teu voltant.
Des d’una branca ha esclatat la teua neta mirada.
Des de tres punts t’ha enamorat en un únic instant.
Un capoll i una flor fan el món rodolar.
Como el agua de la fuente
se ofrece clara y transparente.
La beata la viste herméticamente.
Como la ola clara y transparente,
es el abrazo de tu mente.
Mientras la beata, lo contempla
desde la colina alta e intransigente.
Una cita,
Reserva
Trànsit
Claus
Cambra
Besos,cames,mossos,cabells,sucs…
Pau.
