Dos Molts Honorables senyors
Dos Molts Honorables senyors.
Acabe de llegir –en Levante—que la balladora Maruja no se què ,a partir d’anit deixarà de cobrar la seua nòmina con assessora de cultura de l’Ajuntament de Benidorm. Des de l’any 1991 la cobra, el mèrit es deu a haver abandonat el grup socialista—regidora— i passar-se al grup popular. Amb la qual cosa senyor Zaplana es va catapultar cap a la distinció de Molt Honorable.
Sis triennis com assessora. Anit es van acabar. Supose que algun Ajuntament de la comarca l’acollirà hui mateix.
Els mitjans del senyor Zaplana –molt intel·ligent ell—per arribar al seu objectiu de Molt Honorable, van ser entre altres eixos: seduir amb regals en forma de nòmines. També és cert que el seu poble, primer, i el poble de la Comunitat Valenciana, després, han estat encantats amb ell. Guanyava totes les eleccions on es presentava. El poble, la ciutadania, estava i està amb ell. Érem feliços i rics, moments que mai s’oblidaran: d’un bancalet es conseguien cinc o sis apartaments de bades, amb llum i aigua!! Els diners caïen del cel com la pluja d’octubre. Aquest senyor Molt Honorable hui porta no se què, de Telefònica d’Espanya, no se on.
L’altre Molt Honorable està passant un malt moment, per no se quins problemes d’indumentària: ningú li demana que pague uns tèxtils, però ell diu que els va pagar amb un manoll de bitllets, altres diuen que són regals –els tèxtils–. Vés a saber.
Dos models Molt Honorables que han creat escola. Representen i han representat a la citadania valenciana que els estima i recolza. O en altre paraules: representen una manera d’anar pel món, molt ben vista.
