De tot cor

juliol 20, 2014 Deixa un comentari

Sé que aquest escrit respondrà al  meu estat d’ànim. Qualsevol pensament escrit o dialogat ho està. Hui he passat de la preocupació a una relativa pau interior. Ara mateix tinc la convicció de pau en la meua ànima. El món comença a comportar-se tal com l’he dissenyat des del cor. Crec en la paraula que pronuncie, en el seu poder màgic o inexplicable des de la raó pensant.

Però no és d’això del què volia escriure. Vull esplaiar-me, des de la raó, cosa que no hauria de fer per coherència amb el paràgraf anterior.

La raó em suggereix  que falta un estudi científic que justifique la procedència dels corruptes o els poca soltes que ens governen en hospitals, policies, ajuntaments i altres institucions públiques. On han estudiat aquesta gent? Qui han segut els seus professors? Qui són els seus pares? On han mamat la seua experiència pertorbadora?

Sempre m’he preguntat per l’Alemanya del Fürer, o l’Espanya de Franco, o la Sèrbia postiuguslava, o l’Israel de hui i d’ahir. Per quines raons l’odi reviu i rebota en els hòmens en forma agressiva i ofensiva cap a l’altre?

He presenciat estos dies com un torn d’infermers d’un hospital públic, a crits es contaven les seues vacances, mentre els malalts ingressats esperaven ser atesos en silenci i submissió. He presenciat com atenien malalts sense mirar-los a la cara, seguint parlant de les seues aventures personals que havien viscut. He de dir que es tracta de torns d’infermers totalment coherents en quant a grup, en la desatenció. Cap veu s’alçà per a manifestar que no era el moment més adequat per compartir les alegries viscudes, ni el lloc. També he de confessar que altres torns, també coherents, es dedicaven a la seua professió amb amor i en silenci i respecte cap l’altre.

He citat al Fürer a Franco i als mandamassos de la Gran Sèrbia, entre altres. Ells per si sols no formarien part de la Història. Tots i cada un d’ells van ser aupats per una massa anònima que en uns casos, obrien la porta dels forns extermini o en altres, es dedicaven a cantar al sol o en altres…

Hui, els nostres infermers, policies, funcionaris d’Ajuntaments… d’on creuen que han arribat a ser on són? O millor, què s’han pensat? Que són on són per fotre a l’altre? Evidentment no són tots…. però encara en són molts que es creuen que manen i disposen de les nostres vides al seu albur.

La corrupció, el seu rànquing, està per ser elaborat encara. On han estudiat aquest personal corrupte i irrespectuós amb l’altre? En quina escola de negocis o escola d’infermeria? On s’ha diplomat aquest gent?

Sé que aquestes coses no es tenen en compte en la formació dels professionals….però cal, en estos casos, que funcionen controls interns de les diferents corporacions oficials i públiques per a posar fi als abusos i desconsideracions cap als usuaris per a bé de la societat i de les mateixes institucions públiques… No s’hi val que l’usuari acudesca a un jutjat a denunciar abusos. L’administració ha de posseir mecanismes de satisfacció dels seus serveis cap el ciutadà.

Acabe l’apressurada reflexió des de la raó per tornar a parlar des de l’esperit. La causa de l’odi és la manca d’amor a l’altre, al desconegut, al nouvingut, a l’estrany….

Qui no ha viscut l’amor no sabrà de què parle. Ni entendrà mai, que si és on  és, és per a resoldre problemes, mai crear-ne.

don-quijote-de-la-mancha-

Mira “Talk Dirty – Vintage Klezmer Jason Derulo Cover (…” a YouTube

juliol 13, 2014 Deixa un comentari

Talk Dirty – Vintage Klezmer Jason Derulo Cover (…: http://youtu.be/yvEWNlcefAw
El millor resum de la meua vida, ací en aquest vídeo. Les ganes de viure…

Categories:dietari

La tornada a casa

juny 30, 2014 Deixa un comentari

La vida és un sotrac. Hui t’alces meravellat i demà et trobes amb una paret davant els teus nassos que s’estampen sobre ella. Sobrevius a les meravelles i també als terratremols emocionals.

He fet un gran viatge per l’Europa del sud. L’he fet amb dos desconeguts i amb la persona que em convidà a l’aventura. Aquesta última, un cavaller formidable abans, durant i després de qualsevol circumstància, amb un sentit de l’humor que el capacita per a transitar per la vida repartint felicitat a dreta i esquerra.Gràcies, Fernando. Hui ja som tots coneguts de tots tres.Com qualsevol viatge fruim de l’aspecte paissagístic físic i humà. L’altre aspecte és el viatge interior, la soletat interna, el meu cas, i la bellesa que bull ací i allà, parle de la vida que es contempla i esclata fora de tu.

Una vegada tornat a casa, el sotrac. 

Passat l’esglai la reflexió necessària. Som on sempre hem estat i tenim als que sempre hem tingut. La vida, la seua bellesa sols es compren i té sentit amb l’amor….amb un amor foll,res convencional.

He fet un viatge amb tres sers humans però realment l’he fet tot sol. O tot sol però acompanyat.Aquest viatge compartit hauría estat el sentit ver de viure. La vessant externa de la persona ha viscut espais nous.La vessant interna no ha desconectat mai dels meus, sempre han estat dins de mi.Quin viatge és aquest on el cos és a milers de quilómetres de l’ànima?

 

 

Categories:dietari

Palerm

juny 7, 2014 Deixa un comentari

Sóc a Palerm. Un somni. Recórrec la ciutat de dalt a baix. Les seues gents són  com les de qualsevol ciutat que he visitat en este viatge al voltant del Mediterrani.  La misèria humana i la generositat de la riquesa ací i allá en qualsevol dels més de huit mil quilómetres que he fet.

He tengut la sort de comprendre que no es necessita fer  camí per caminar . Que no es necessita res per a ser.Que no hi ha res de nou fora. Que sol cal seure i mirar.

Continue la tornada….cap a casa, cap els meus, cap a mi.

A Palerm

A Palerm

Categories:dietari

Tres dies per partir cap Estambul

maig 11, 2014 Deixa un comentari

El projecte de recórrer el Mediterrani en moto, vorejant_lo ja està madur.

Ací llegiràs el dia a dia, en castellà : http://marenostrumenmoto.wordpress.com

Em dedicaré a escriure l’aventura dels quatre viagers en moto al voltant del Mare Nostrum.

Imatge

 

Un dia excel.lent

abril 28, 2014 Deixa un comentari

Hui  és un bon dia en la seua totalitat: allò que anomenen harmonia hi és present. Vaig a escriure en un altre blog i en un altre idioma. Me`n vaig a fer un gran recorregut en moto al voltant del Mediterrani.  Ho faré amb tres grans persones que en saben d`estes coses.  M`han convidat.

Fa un mes que m`he jubilat. Visc un moment de plaer i en núvol. Me`n recorde de mon pare i d`on vinc. Seixanta anys en el xiquet que anava a l`escola de don Juan a la platja de la Vila.

Son masas anys i al mateix temps no ho són.  Reflexionaré i seguiré aprenent la resta de la meua vida. Ara en comence una nova etapa en un temps i un espai canviant .

Ens anem  aparentement per a quedar-nos en silenci ….

marenostrumenmoto.WordPress.com

Screenshot_2014-04-29-22-51-53

Categories:dietari Etiquetes: , , ,

Tot arriba i tot continua

març 28, 2014 Deixa un comentari

Tot arriba i tot continua.

Hui ha estat el meu últim dia a l’Institut. Una etapa acabada, la de professor, i una altra que  ja he començat, la de jubilat.

Aquest cap de setmana serà llarg, molt llarg… sense dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni dijous ni divendres… serà, dic, un llarg cap de setmana… pot ser, d’uns deu anys aproximadament.

El dia ha estat intens: el meu desdejuni, llegint la premsa, al Siroco.  Arribada a l’Institut, hui en cotxe i patint les retencions de la interminable circumval·lació i començar a acomiadar-me de companys i alumnes… pels passadissos, a Secretaria, a Consergeria, a la Sala de professors… i a classe amb els meus estimats deixebles, les personetes que es convertiran en els nostres ciutadans en l’avenir.

He aprés i m’han ensenyat. He conegut a persones valuoses. He estimat i estime manifestant-ho amb claredat… i he viscut molt bé, tot s’ha de dir, mentre he pogut, i les circumstàncies ho han permés.

He fet allò que considerava correcte, en estos anys, i no m’he deixat  portar per ningú. Si he contribuït a aconseguir alguna cosa satisfactòria, el mèrit ha estat sempre dels meus companys, sense cap dubte i… sense cap ironia.

He viscut tres etapes en la història de l’Institut: la d’Antonio, el batle, la d’Ignasi i la d’Amparo.

La primera, la més intensa i la més oberta, la segona , la del canvi i la proximitat personal i, la tercera, la de l’Administració.

He viscut el batecs  dels claustres,  des que  es votava a mà alçada i qualsevol proposta pedagògica o no, als claustres actuals, on no pots eixir-te del guió marcat per l’Administració.  La reglamentació i la por, o la comoditat, dis-ho com vulques, ens ha portat on som. No sé si algú és conscient d’on som.

Bé, deia que he arribat a la fi d’un inici: el de la meua jubilació. Som ara ací, però ningú té garantia d’on serem demà: per tant  haurem d’estimar que és l’única manera de viure amb dignitat.

Si de cas no m’he acomiadat d’algú personalment, ha de saber que la cosa s’ha de resoldre amb rapidesa. Dia i hora i on vulga, per a mi serà un plaer, que el temps corre inexorablement.

Amb gratitud.

PS/

El meu departament,

Josep, el vi negre excel·lent, una bona tria. Maties, ací tens molta faena per a fer. Loli, un plaer elegant i companya a tothora. En la meua memòria, Gràcia;  Mari Creu i Carme; Gràcies.

PS/ Rocio ets una gran persona. Moltes gràcies. Ha estat un plaer treballar al teu costat.

últim dia a l'institut últim dia a l'institut   1rúltim dia a l'institut últim dia a l'institut Secretariauna sorpresacurs Diver 2014Amb RocioUna valenciana de Benidor. Molt agraït vida.últim dia a l'institut

últim dia a l'institut  1r

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 26 other followers